Diari de recerca

3: Com va arribar la gent a poblar les illes?

17 octubre 2017 | Diari de recerca

És ben petita, la illa de Guam!!! I ben bé enmig del mar. Si amb avió és un viatge força llarg… què hem de pensar com devia de ser molt abans del segle XVI? Fins i tot abans del segle XVI quan Magallanes i els seus homes van arribar a aquestes illes que van anomenar primer, illa dels lladres i després  illes Marianes en honor a la reina Mariana d’Aústria.

El 1521 les illes estaven poblades per grups humans que vivien en poblats. Els espanyols els van anomenar Chamorros, un nom que no sabem ben bé d’on va sortir però que ha quedat fins avui  dia per explicar a la població indígena a partir del segle XVI. Però ens anem d’estudi… tornem a marxar molts anys enrere . Les anàlisis arqueològiques  diuen que aquestes illes van ser poblades cap al 3500 aC per grups provinents de les illes de la Micronèsia i Malàsia. Aquests pobladors van arribar en canoes i amb ells van portar algunes plantes com ara el taro, el yame, les bananes, els cocos , l’arbre del pa i més tard arròs.
miss3
Durant el segle XVI, els habitants de aquestes illes vivien en diversos poblats cultivant la terra i pescant diversos tipus de peixos i crancs . No utilitzaven els metalls sinó que utilitzaven eines de pedra, de conxa, os i fusta i també tenien ornaments i penjolls fets d’aquest materials. Cada comunitat a més a més  feia la seva ceràmica.  Tampoc no hi havia animals de tir així que tot depenia de les mans i les forces de les persones que poblaven les illes. Però sobretot destaquen unes construccions anomenades “latte”. Voleu saber que són?  Els latte són unes pedres que com grans pilars sostenen a una casa que queda aixecada d’aquesta manera. Són ben boniques, les cases latte, i algunes d’elles són ben grans! Els missioners espanyols deien que eren les cases del cacics o dels antics.
lattepiedra
Per cert, a l’avió veiem la pel·lícula Vaiana… no és ben bé igual però ens deixem envoltar de la música i el color blau del mar i verd de la selva.
 
Natalia Moragas

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *