Arran de la descoberta del fossat, i, en veure, que el rebliment conservava gran quantitat de matèria orgànica, vam decidir iniciar un projecte d’arqueobotànica, dirigit per la Dra. Alexandra Livarda de la Universitat de Nottingham del Regne Unit, i pel Dr. Santiago Riera, de la Universitat de Barcelona.
Les dades arqueobotàniques ens permeten obtenir informació sobre diversos espais de la vida. A mi m’agrada citar sempre, quan comencem a parlar d’arqueologia, una frase de Sir Mortimer Wheleer: “no desenterrem coses, sinó persones”. Aquesta dita s’adiu plenament amb el què volem obtenir amb aquest projecte. Desenterrar els nostres avantpassats, saber què menjaven, que conreaven, i moltes altres coses.
El fet que ara Barcelona sigui una gran metròpoli, ens impedeix, en part, poder reconstruir el paisatge en època antiga, i com aquest ha anat evolucionant, fins arribar al territori que tenim ara. Tot i això són aquests tipus d’estudi els que ens permeten marcar i definir aquesta evolució. Com era el territori i el paisatge a la Barcino romana? Va canviar en època medieval? Tenien els mateixos conreus i pastures? Menjaven el mateix?
De mica en mica us ho anirem explicant. Amb aquests estudis s’intentarà redefinir el paisatge antic i el què comporta. Volem obtenir dades sobre: el menjar, és una necessitat bàsica de l’ésser humà, però no tots els estaments socials mengen el mateix, ara en podrem obtenir dades concretes. La cultura i el món de creences, sovint hi ha una relació entre el menjar i els rituals i celebracions, encara avui en dia. Economia, les plantes i recursos vegetals es troben presents en molts processos de producció industrial, per tant l’estudi d’aquestes restes ens ajudaran a avançar. Comerç, podrem comprovar si hi ha importacions de plantes i productes exòtics, i per a què eren emprats. També si hi ha produccions barcelonines arreu de la mediterrània. El conreu, quines espècies conreaven i si aquestes varen canviar des de l’època romana al món medieval.
Per tant, no obtindrem només dades arquitectòniques i cronològiques, sinó què amb l’excavació de Sotstinent podem tenir dades de la vida diària, de l’alimentació, i, sobre tot del canvi en el paisatge, tant a nivell antròpic com natural.
Intentarem anar-vos-ho explicant. Són moltes les dades que ja tenim, si seguiu el blog ho veureu. En un proper post, sabreu com podem recollir les mostres per arribar a conclusions clares.
Carme Miró
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris