Imatge: Nens jugant amb els investigadors. Fotografia d’Andriamitandrina Santatra
omença un dia nou. Es noten els nervis a l’aire. L’equip marxa amb determinació cap al poble d’Ambatolahy, on ja hem mostrejat els ratpenats i els insectes dels arrossars. Ens manca la imatge aèria. Nomes arribar ens envolten 50 infants, captivats per una tecnologia que no coneixen. Nens i nenes sense sabates i amb roba foradada, que no han vist mai ni un televisor, i amb prou feines un avió volant pel cel. Crits i rialles. I empentes per poder tocar l’ aparell. Patim: no el podrem enlairar amb els nens tan a prop.
Muntem un cercle amb corda, com si fos la policia que marca l’escena del crim. Els demanem a tots que es posin a l’altra banda. Així i tot, la curiositat els fa avançar cada vegada més. Decidim distreure’ls, i muntem una competició. A veure qui ens porta més insectes que es mengen les plantes de l’arròs. Els nens corren cap als arrossars i ens comencen a dur escarabats, erugues, libèl·lules i, fins i tot, alguna granota. “Lulu nyamnyam vary” (“la papallona menja arròs”), repeteixen rient.
Mentrestant, l’equip ho té tot a punt. Sentim els motors. L’hexacòpter comença a enlairar-se. Els nens primer s’aparten espantats, després corren a a saludar-lo. I ens pregunten: “Qui ha pujat a dins per conduir-lo?” Veiem el dron allunyar-se cap amunt: fins a dos-cents metres! Tots els indicadors funcionen, les imatges son increïbles. I el millor: veure els ulls de la mainada, lluents, curiosos, mirant-se els uns als altres, mirant amb emoció la pantalla. L’hexacòpter fa la ruta programada i completa la missió: fotografiant tots els arrossars de la zona. Aterra en un forat petit, deixat al mig de la rotllana de nens. Tot són crits, rialles i cançons sobre ocells i altres animals voladors. Una gran festa. Per ells, i per nosaltres.
Imatge 38: Finalment, el dron s’enlaira! Fotografia de Tarmo Virtanen.
Si tot va bé, seguirem fotografiant les rodalies del parc nacional, l’estació biològica, i els deu o quinze pobles on mostrejarem amb l’expedició. Un cop tinguem totes les fotografies tractades, amb els models tridimensionals podrem quantificar l’àrea i la productivitat tant del bosc primari com dels arrossars, i lligar-ho a les espècies de ratpenats trobades i les seves abundàncies. Així, potser podrem detectar si realment hi ha espècies de ratpenats associades a ambients de bosc, i altres associades a ambients d’arrossar, i si els serveis ecosistèmics i els problemes de salut que els ratpenats porten, estan relacionades amb el patró d’ús de les terres.
Imatge 39: Vista aèria de Ranomafana. Fotografia obtinguda amb el dron.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris