Al trenc de l’alba, carreguem motxilles i caixes a l’autobús i ens embarquem cap a una travessia de dos dies des de Tana fins al Parc Nacional de Ranomafana, al sud del país. Madagascar és l’illa més gran de l’Àfrica i la quarta illa més gran del món. Travessar-la per carretera és la ocasió perfecta per fer-se una idea de les seves dimensions.
Aprofitem les hores d’autobús per obrir el manual d’història natural de Madagascar i familiaritzar-nos amb la seva fauna i flora. Degut al seu aïllament evolutiu de la resta del continent africà, a Madagascar hi habiten moltes espècies d’animals i vegetals úniques al planeta. Amb un territori que abraça només un 1.9% de la superfície africana, figura en la cinquena posició de la llista dels països amb més biodiversitat del món. Ens sentim molt afortunats de poder treballar en el que és considerat un dels punts calents de la biodiversitat planetària. Es calcula que hi habiten el 5% de totes les espècies de plantes i animals del món, de les quals el 80% són endemismes.
Una espècie endèmica (o endemisme) és una espècie pròpia, autòctona i única d’una contrada concreta. Per exemple, els lèmurs són endèmics de Madagascar, és a dir, no es poden trobar a cap altre lloc del planeta. Madagascar sempre ha destacat pels seus altíssims nivells d’endemisme: tots els seus amfibis són endèmics, el 90% dels seus rèptils, el 55% dels seus mamífers, el 50% de les seves aus i un 83% de les seves 15.000 espècies de plantes vasculars no habiten en cap altra regió del món!
L’indri (Indri indri), un dels lèmurs endèmics de Madagascar. Fotografia d’Álvaro Fernández-Llamazares.
El llistat de rècords es repeteix fins a la sacietat: compta amb més de 300 espècies de granotes sense representants fora de l’illa, amb un 36% de totes les famílies de primats del món, la meitat de totes les espècies de camaleons coneguts i més de 1.000 espècies d’orquídies diferents. No sense raó, nombrosos ecòlegs i paleontòlegs han denominat l’illa de Madagascar com el Vuitè Continent. Tal i com digué al 1771 l’explorador francès Philibert de Commerson “Madagascar és la terra promesa de qualsevol naturalista”.
Tot i així, costa palpar aquesta biodiversitat en els paisatges que es projecten a través de les finestres del nostre autobús. Fa cinc hores que hem sortit de Tana i encara no hem vist ni un sol tros de bosc, pràcticament ningun arbre. Ens envolta una terra erma, despullada de tota vegetació. Alguns camps d’arròs, terra seca, pobles de color terròs, però ni rastre de les selves tropicals que venim buscant…
El proper missatge serà publicat el dimecres 20 de gener
Equip Investigador
Diari de recerca
Hola, us seguim des del Bosc de Montjuïc.
Degut a la gran diversitat d’espècies i a la dificultat de classificar-les, deu ser molt difícil trobar el límit entre espècies que s’assemblin molt, de manera que, com ho feu?
Hola Arnau!
Comences amb una pregunta de campionat! La teva qüestió és el punt d’inici de molts dels nostres maldecaps! Les espècies críptiques! Espècies tan tan similars que tot sovint són quasi impossibles d’identificar al camp a través de la mera observació. En països com Madagascar on la riquesa de fauna i flora és tan increïble els científics necessitem seguir un conjunt de passos que ens permetin recollir informació fiable sobre la biodiversitat.
1) En primer lloc sempre hem de fer una revisió extensiva i profunda d’estudis que s’hagin realitzat prèviament al territori (altres biòlegs que hi hagin treballat abans, llibres publicats, articles a internet, fotos, etc.).
2) Si tenim l’ocasió, és bo fer una visita als museus d’història natural i col·leccions antigues per observar material de la zona. Encara que sembli inconcebible, hi ha moltes espècies que no han estat descrites, de les quals només es poden trobar referències als Museus!
3) Després, un cop al camp i depenent del grup amb el que treballem, tot sovint és necessari capturar els animals o recol·lectar les plantes i intentar identificar-les mitjançant guies especialitzades. Per cada grup ens fixem amb característiques pròpies. Per identificar ratpenats mesurem la mida dels ossos del braç, la llargada de la tíbia, etc. Amb els ocells tot sovint és la forma del bec, els patrons de coloració de les plomes/ales… En plantes l’estructura interna de les flors, etc.
4) De totes maneres, no sempre funciona!… Quan ens trobem en casos de dubte com amb el cas de les espècies críptiques, sovint hi ha altres factors que ens ajuden a identificar-les com el cant dels ocells, o l’ecolocalització dels ratpenats. De fet, espècies morfològicament iguals, poden tenir veus molt diferents!
5) En cas de dubte o si creiem que la nostra identificació no és 100% segura, sempre tenim el millor i últim dels recursos: col·lectar una petita mostra de teixit (membrana de l’ala, ploma, pèl, etc..) que no suposa un gran impediment o dany per l’animal i amb el qual podem utilitzar la genètica per desxifrar part del seu ADN. Seqüenciant un petit fragment de l’ADN podem confirmar l’espècie amb una gran precisió!
Espero que t’hagi servit! Identificar espècies no és una tasca trivial i de fet hi ha científics que es dediquen exclusivament a ajudar-nos en aquesta part de la nostra feina!
Seguim en contacte!
Adrià
Hola, els alumnes del Bosc de Montjuïc hem llegit el vostre blog. Hem vist que heu passat per una zona àrida i us dirigíeu a una selva tropical. Llavors ens preguntem que si el fet de que hi existeixi aquesta zona tan seca és per desforestació o es tracta d’un bioma natural?
Una bona pregunta. D’una banda és la pèrdua de bosc i l’erosió resultant que han deixat els sòls ben pelats. Això ho podreu veure en un mapa de desforestació que inclourem aviat! La carretera que hem seguit voreja la zona sub-humida, on hauríem de trobar bosc tropical. La carretera també recorre parts de les planes altes que, en teoria, correspondrien a vegetació de sabana. Els arbres, però, manquen a tot arreu, indicant la degradació de l’hàbitat. D’altra banda, els científics encara debaten sobre si
Madagascar ha estat mai cobert completament per boscos o no, ja que les dades fiables que tenim són només dels últims 50 anys, quan una gran part dels boscos ja s’havia perdut.
¿Hola,em dic souliman.Com hu su feu per distingir las 300 espècies de granotes,i les 15.000 espèsies de plantes vasculars i les 1.000 de espècies d’orquídies?
Benvolgut Souliman,
Moltes gràcies per la teva interessant pregunta.
L’investigador de l’expedició Adrià López Baucells ha preparat ja una explicació relativa a la identificació d’espècies similars que dóna resposta a la teva pregunta. Pots llegir-la al comentari final d’aquesta plana.
Atentament,
L’equip de Recerca en Acció.
Hola,em dic iker ortiz.Segur que es molt guai esta entre 300 especies de granotes i entre 15.000 plantes, jo vuldria estar ahi amb vusaltres 😀
Amb lo bonic que deu ser Tana, sembla mentida que per culpa nostre algun dia acabi sent una autopista. Encara que hi hagi desforestació, la vegetació tornaria a créixer si plogués molt?
Hola Ànnia,
El problema a Madagascar no és falta de pluja. De fet, ara és l’època de pluges, i podem tenir ciclons torrencials. El fet que el terra es vegi sec i rogenc en algunes fotografies que hem penjat és degut a l’erosió i la pèrdua dels nutrients del sòl. També hi ha canvis del que anomenem microclima: quan manquen els arbres, ja no hi ha ombra, i el que abans era un terra humit i fosc ideal per a moltes plantes, ara és un lloc exposat a la llum i a la calor del sol, i l’aigua s’evapora ràpidament. Hi ha llocs on el bosc encara pot tornar a recuperar-se de forma natural: llocs de no massa pendent, on només s’han fet un o dos cicles de cultiu de curta durada. Quan ja s’ha tallat i cultivat durant més temps, el sòl ja és tan pobre que no hi pot créixer gairebé res, i sovint, només plantes invasores. Tot i així, hi ha projectes de reforestació i projectes d’educació ambiental per canviar la situació. S’està estudiant quins són els processos més eficients per tornar a replantar un bosc. En diferents llocs de Madagascar on hem treballat en anterioritat, per exemple, preparen bé el sòl i després planten combinacions d’arbres especials: uns que creixen ràpid i poden fer ombra, altres que produeixen fruits que atrauen ocells que en poden escampar les llavors, i alguns de fusta noble, com el palissandre, que creixen ben a poc a poc. A part de plantar aquests arbres, els 3-5 primers anys han de fer molta feina traient continuadament plantes invasores, tot fent espai als arbres plantats. Sembla que està funcionant, per`és un procés lent, i requereix molta dedicació. Nosaltres ja hi hem plantat els nostres arbres!
Hola em dic Yohan i us volia demanar alguna cosa. A Madagascar hi han animals perillosos i una vegeda us ha passat alguna cosa greu
Hola Yohan
La veritat és que Madagascar és un lloc ben segur des del punt de vista d’animals perillosos. És una de les selves tropicals amb menys perills. No hi trobem ni serps verinoses ni grans depredadors, com per
exemple a l’Amazonia, on també hem treballat. Podem trobar algun escorpí i alguna petita aranya verinosa, no gaire més perillosos que els que trobem a Catalunya. L’animal més verinós que hem trobat és una espècie endèmica de vídua negra, una de les aranyes més verinoses del planeta, tot i la se va petita mida. Així i tot, la trobem més aviat en zones obertes.
Una vegada, acampats als voltants d’un poble, estàvem a punt de marxar. Ens acompanyaven la meva filla i la filla del Daniel, de 4 i 6 anys, respectivament. S’ho estaven passant pipa recollint fulles i pedretes pel voltant de la tenda. Els vaig dir que anessin a la tenda de la cuina, sota l’ombra, mentre jo començava a plegar les tendes. I tot just tanco la cremallera em trobo 3 vídues negres al bell mig de l’entrada, just on les nenes havien estat jugant descalces! Ràpidament les vaig atrapar amb petits pots que portem per recollir insectes, i per sort no va passar res. Vaig poder ensenyar les aranyes a la resta de l’expedició per a que anessin amb compte.
Els perills als que ens enfrontem són més aviat malalties tropicals, com ara la malària o les infeccions de pell i alguns paràsits desagradables. Però amb bones precaucions ens en sortim sense problemes greus, i sempre amb humor! Jo us ho anirem explicant…
Moltes gracies