basic | Diari de recerca

Per què, una volta a l’Antàrtida?
Penseu que l’Oceà Austral, que és el que envolta l’Antàrtida entre, aproximadament, els 45° i els 70°S, té una importància cabdal en el funcionament del planeta. És un dels pocs llocs on es formen els corrents d’aigües profundes que permeten que els oceans sencers belluguin i distribueixin la calor dels tròpics per tota la Terra. És un dels llocs que capturen part del CO₂ que els humans injectem contínuament a l’atmosfera quan cremem combustibles fòssils. I és el primer receptor de l’aigua dolça que s’aboca amb els desgel de l’Antàrtida, del qual comença a haver-hi senyals. A més, és un oceà molt biodivers i amb zones de molta productivitat biològica. I està tan allunyat dels nuclis de civilització o colonització humanes que, allò que passa allà baix, ens dóna pistes de com funcionava el planeta abans de la revolució industrial i l’explosió de la contaminació.

Aquesta colònia de pingüins és una mostra de l’elevada biodiversitat de l’Antàrtida (Imatge Rafel Simó)

L’Oceà Austral és l’únic amb corrents que donen la volta sencera. Mireu-vos un mapa del món: anomenem els grans oceans Atlàntic, Pacífic i Índic perquè estan separats per continents; l’Austral els comunica tots amb el seu fluir sense trobar barreres de terra. El pas més estret és el famós Pas de Drake, entre l’Antàrtida i Sudamèrica, la resta és camí obert. Com que els vents hi bufen molt forts, els corrents superficials hi són molt forts, també, dels més forts de tot el món. És un oceà que gira incessantment en el sentit de les agulles del rellotge. I que, lluny del gel, es mostra agitat i ferotge. Des d’antic ha estat temut pels navegants.

Els vents forts propis de l’Oceà Austral provoquen sovint episodis de mala mar que sacsegen els vaixells més grans sota onades imponents, i que poden durar diversos dies (Imatge Rafel Simó)

A més de tot això, l’ Oceà Austral és la porta d’accés a l’Antàrtida, el continent de gel i pedra, fascinant i hostil per a les persones, ric en formes de vida adaptades al clima extrem. El continent protegit, el que guarda molts dels secrets del clima d’ahir, d’avui i de demà. El continent que canvia més lentament que altres parts del planeta, però que no deixa d’apuntar canvis.
I per què tants projectes de tants països diferents? (al conjunt de l’Antarctic Circumnavigation Expedition  s’hi duen a terme 22 projectes diferents ).  Penseu que la ciència moderna demana col·laborar entre disciplines i compartir mirades. La vida als pols depèn del comportament del gel i de l’oceà, i al mateix temps transforma l’atmosfera i el clima. Cap grup de científics tot sol podria obtenir la informació que pensem obtenir d’aquest esforç conjunt. Mirarem d’anar-ho explicant.
Feu una ullada al web de l’Antarctic Circumnavigation Expedition, podeu copsar-hi de què van els projectes que s’hi fan a l’Antàrtida aquest estiu (estiu austral, s’entèn).
Rafel Simó

A l’oceà Austral hi ha un sistema de corrents marines que giren en el sentit de les agulles del rellotge.

Equip Investigador

Rafel Simó

Diari de recerca

1- Els precedents de l’expedició: “Una volta a l’Antàrtida? No fumis!”

3 – Recerca antàrtica per terra, mar i aire

4 – De fúries i fronteres

5- Cap al gel a cop de gas

6- Èpoques d'èpiques

7 – Ara sí: el gel!

8 – Les profunditats de la glacera Mertz

9 – Sobre la tossuderia i la gestió de l’imprevist

10- Cançó de bressol

11 – Les illes Balleny

12 – L'illa d'Scott i els cants de balena

13 – Colors

14 – De banderes i volcans

15 – Criatures de fondària

16 – L’illa de Pere I i les entranyes dels pobles i les persones

17 – El pes d'un floc de neu

18 – Deixem l'Antàrtida

19 – Al sud de tot