Tothom avui en dia està familiaritzat amb el GPS a la muntanya, al cotxe, al mòbil… fins i tot als rellotges. Fa un anys, quan els GPS van començar a ser accessibles, vam comprar el primer per anar d’expedicions. Havíem plantat la tenda en algun lloc del parc nacional de Timanfaya (Lanzarote, Illes Canàries) amb la intenció de capturar petrells de Madeira (Oceanodroma castro) durant uns dies. El paisatge volcànic de Timanfaya és tant monòton que a vegades es difícil orientar-se. Per sort havíem agafat la posició on havíem plantat la tenda amb el GPS. L’aparell indicava que la tenda estava al NE però jo deia que estava al S. Després de perdre 20 minuts anant cap al S vaig aprendre que els GPS sempre tenen raó…
El GPS és un sistema de posicionament que es basa en 24 satèl·lits americans que orbiten contínuament al voltant de la terra. Quan el nostre GPS rep la senyal de 3 o més satèl·lits, pot triangular la seva posició i ens la dóna a nosaltres amb una precisió d’uns pocs metres. El sistema homòleg europeu, el Galileu, tot just està llançant els primers satèl·lits a l’espai i no serà operatiu fins d’aquí uns anys. Els aparells GPS s’ha popularitzat tant que fins i tot han sortit versions per tal d’esbrinar on va el teu gat quan el deixes sortir de casa. De fet, també existeixen càmeres portables tant petites, que s’ha pogut utilitzar per filmar les activitats dels gats fora de casa quan estan “de passeig”. Per cert, la conclusió d’un estudi científic fet amb aquests instruments ha estimat que a Estats Units el gats “domèstics” maten cada any uns 3.000.000.000 d’ocells i altres espècies protegides a l’any: no deixeu mai els vostres gats anar a passejar!
Les baldrigues cendroses de les balears s’alimenten a la costa catalana
El mateixos GPS que es fan servir pels gats a nosaltres ens han servit per saber on van les baldrigues de Gran Canaria o de Balears. Un estudi preliminar realitzat per Andrea Soriano en el context del treball de final de Master de Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, mostra que sovint les baldrigues cendroses de les Balears s’alimenten a la costa catalana. Des d’aleshores cada any repetim aquest estudi per veure la fidelitat de les baldrigues a aquestes àrees, i de moment sempre hem trobat un patró similar.
Mapa de les trajectòries GPS d’algunes baldrigues que crien al NW de Menorca durant el mes d’agost del 2012, és a dir, el moment en què els adults estan alimentant els seus polls (Fig. preparada per Andrea Soriano).
Aquest tipus d’aproximacions són molt útils per tal d’identificar i definir les àrees més important per als ocells al mar (IBAs marines). A Espanya, un equip de SEO/BirdLife va realitzar un estudi durant 4 anys per tal de definir aquestes IBAs marines utilitzant, entre d’altres mètodes, el seguiment GPS de les baldrigues. Aquest primer mapa d’IBAs ha servit perquè recentment el govern espanyol declarés gairebé totes elles com àrees protegides.
És el primer cop que és col·loquen GPS als petrells Gongon
Ahir nosaltres, a l’illa de Fogo vam començar amb la col·locació de GPS als petrells Gongon. En vam col·locar 4 i esperem poder recuperar alguns d’aquí a una o dues setmanes. Els GPS són només aparells receptors, i per tant, només podrem obtenir les dades de posicionament un cop el recuperem.
És el primer cop que es col·loquen aparells GPS a aquesta espècie d’ocell marí, així que quan tornin els primers animals, si tot ha anat bé, tindrem el privilegi de ser els primers en saber on van aquests ocells a buscar el seu aliment.
El GPS es col·loca a l’esquena de l’animal, com és el cas del petrell Gongon de la imatge, de manera que l’aparell el desequilibri el menys possible. Va enganxat a les plomes amb una cinta adhesiva molt adherent. Per tal que el GPS no interfereixi amb les activitats normals dels ocells, en general ha de pesar al voltant del 3% del seu pes corporal. Aquest aparell pesa un 10g i l’ocell uns 300g, per la qual cosa estem en el pes correcte. En recuperar l’animal al cap d’una o dues setmanes li retirem tant l’aparell com la cinta, i pràcticament no es perd ni una ploma.
El Sergi i l’Adrià impermeabilitzen un aparell GPS embolcallant-lo dins d’una màniga termoretràctil. Amb una mena d’assecador que llença aire a 130º aconseguim que la màniga de plàstic es retregui i segelli totalment el GPS. Tot i així, a vegades l’aigua aconsegueix entrar-hi, fa malbé el GPS i ens quedem sense dades.
Equip Investigador
Diari de recerca
Som unes alumnes de l’IES Ridaura ( Platja d’Aro ) i amb els nostres companys de classe estem molt intrigats per saber quin serà el final d’aquesta recerca.
Això dels GPS és molt bona idea per controlar on s’alimenten, on dormen, on crien,…