Al sud de tot, el fred té gust de sal. Les hores es fan llargues i l’enyorança fa córrer les converses. Al sud de tot es troben els silencis més i tot que les rialles. El blanc i el blau fan festa grossa, al sud de tot, i el negre és un avís per al desig d’anomalies. Al sud de tot, la vida no és poruga i fa la seva, i això et fa connectar-hi amb la sintonia dels lliures, del qui no està sempre amatent a l’amenaça. El mar fa olor de descoberta; el sol encén els ànims i els convoca. És ben escàs, el sol, al sud de tot. Però, com aquell somriure, només que tregui el nas tot es perfila i s’encomana.
Tan lluny del nord, els ulls es fan miops però la mirada és més precisa, ves quina cosa. Desconnectem del món estrident, del món convuls, i connectem al món primer, de fluids i ploma i pedra. Al sud de tot, el viure cap per avall t’emplena els ulls de ganes; camines poc i tanmateix sents que et mous contínuament. Tot troba un lloc, al sud de tot: l’aprenentatge, l’esforç, el repòs, la confidència, el fil estirat des de casa. Vivim la sort rumiant com ho compartirem, a la tornada, si no és agraint l’espera i la distància.
Ja queda poc més sud, al sud de tot. I, si et descuides i et passes, ja ets al sud de l’altra banda. Així és el món i el som, al sud de tot.
Rafel Simó
Galeria d’imatges
Agraïm les Imatges a Josh Lawrence, Noé Sardet, Carles Pina, Elanor Miller, David Berliner, Alexander Borodin, François Bernard, Giuseppe Sauria, Ian Hogg, Brieuc Dalbot, William Moutier, Holly Pearson, Peter Ryan, Andrea Baccarini (membres de l’Expedició ACE)
0 Comentaris