L’aigua està relacionada amb molts aspectes de la vida, per tant, segons el tipus de vida canvia el tipus d’us, i les estructures hidràuliques relacionades. No es pot plantejar l’estudi d’un sistema hidràulic sense emmarcar-ho dins el context del moment històric i del tipus de ciutat i economia que els van bastir, ja que són trets vinculants pel desenvolupament de les diverses canalitzacions i dels seus usos.
En començar a parlar de l’aportació d’aigua a la ciutat, ja s’ha de pensar en un macroespai, des de la captació fins la urbs. El fet de dissenyar una conducció comporta l’organització del territori. També s’ha de pensar en un microespai, que serà el traçat de la canalització, en concret, la seva adaptació al terreny, seguint el mínim desnivell.
A l’hora d’iniciar l’estudi d’un element hidràulic, és preferible no fer-ho des de la individualitat del factor, sinó com a part d’un conjunt més complex, on tot ha d’estar relacionat. Una infraestructura que dissenya i canvia l’entorn no es pot estudiar al marge del paisatge que transforma.
L’aigua és un dels elements que defineix la ciutat, com ja assenyalava Plini el Vell a la seva Història Natural, XXXI, 4: “Són les aigües les que fan la ciutat”.
Es pot afirmar que els romans van desenvolupar el que es coneix com sistema d’aigua potable, un conjunt de processos i interaccions en relació a la captació, conducció, redistribució i garantia de potabilitat de l’aigua. Destaquen diferents elements en la seva configuració: la quantitat i qualitat de l’aigua disponible i la demanda, la tecnologia, els recursos econòmics, i no es pot oblidar l’organització i construcció de tot el servei.
A la Barcelona romana l’aigua està molt present, hi ha un aqüeducte que des de les fonts del Besòs va abastir d’aigua la colònia des d’època de l’emperador August, hi ha diversos conjunts termals públics i privats, fins i tot s’utilitzava l’aigua de mar pel bany, i, per finalitzar, hi ha un sistema de clavegueres molt ben planificat arreu.
L’aqüeducte va estar en funcionament fins aproximadament el segle IX, quan va ser substituït pel Rec Comtal, el canvi va implicar una modificació d’ús i propietat de l’aigua, passem de l’aigua de consum a l’aigua productiva, movia els molins que trobava al seu pas, regava els camps de conreu i generava rendes als seus propietaris.
A l’excavació de Sotstinent Navarro, ens ha sortit una gran conducció, feta amb pedres reutilitzades, en part, i que podem datar en un moment posterior al segle VI d C. Segurament està relacionada amb el fossat de la muralla, del qual vam parlar en un altre missatge, i, el que podem afirmar és que seria d’aigües brutes, ja que la canalització no està impermeabilitzada per dins, cosa que no aïlla ni protegeix l’aigua, per tant no pot ser d’aigua potable.
Com ja vam comentar, el fossat feia les funcions de claveguera, i aquesta gran conducció que s’ha documentat, segurament era una claveguera que desguassava al fossat, tot i que té un traçat paral·lel.
De moment no us podem dir gaire més, seguirem investigant i us anirem informant.
Carme Miró
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris