Imatge d’un jove d’àguila calçada als pocs dies d’haver abandonat el niu. Foto: J.Bosch.
L’àguila calçada Hieraaetus pennatus es un rapinyaire migrador diürn de mida mitjana, que arriba a les seves zones de cria del Paleàrtic en el període comprés entre finals de marc i principis de maig. Passat el període reproductor al final de l’estiu, el gruix de la població parteix de nou cap a les àrees d’hivernada en un període que s’allarga des de finals d’agost fins a principis d’octubre. Les àrees d’hivernada de les poblacions de l’Europa occidental estan situades principalment a l’ampla franja sub-sahariana del Sahel que travessa l’Africà tropical d’oest a est, tot i que alguns individus poden desplaçar-se mes cap al sud i fins i tot arribar a Sud-àfrica. En els últims anys i pot ser sota l’influencia del canvi climàtic, algunes d’elles es queden a hivernar a algunes zones del Mediterrani, principalment en zones humides de la costa i algunes també cap a zones humides i conques de rius de l’interior.
Es una espècie polimòrfica i exhibeix dues fases de coloració ben definides, clara i fosca. La fase fosca es més variable havent-hi individus molt foscos, gairebé negres i altres també anomenats de coloració intermitja, amb tons marrons clars o lleonats.
Femella adulta de fase clara en vol. Foto: J. Bosch
L’àguila calçada es monògama i mostra força activitat aèria durant el festeig a la zona del niu. No obstant, a algunes zones amb elevada densitat de parelles reproductores, com per exemple a la Sierra de Guadarrama, Madrid, es donen casos de trios (la parella i un ajudant). A Catalunya però, aquest fenomen no s’ha observat mai i no es un fet comú a les poblacions ibèriques.
En el període comprés entre mig abril fins a mig maig la femella pon un o dos ous, i en algunes ocasions fins a tres. Després d’un període d’incubació de 37-38 dies es produeix l’eclosió. Normalment, la parella cria dos polls fins a l’envol, al cap de 45-55 dies d’haver nascut. Excepcionalment en pot criar fins a tres, com va succeir al Bages els anys 2008 i 2010 en una mateixa parella. L’èxit reproductor depèn molt de la disponibilitat d’aliment i de l’experiència i habilitat del mascle per proveir aliment al niu. Contràriament al que es creia, la precipitació influeix molt poc en l’èxit reproductor a les zones mediterrànies donat que les pluges primaverals solen estar associades a fronts de caràcter càlid d’origen mediterrani i tot i que ocasionalment abundants, solen ser intermitents sense perllongar-se masses dies seguits, permetent a les àguiles caçar en els intervals de bonança. A altres llocs però, on les pluges originades per fronts freds d’origen atlàntic es fan persistents durant molts dies seguits, com per exemple al País Basc, son una causa freqüent dels fracassos en la reproducció.
Àguila calçada de perfil frontal. Foto: J. Bosch
A la Catalunya central, on l’espècie ha estat estudiada des de principis dels anys 90 del segle passat, la productivitat va ser de 1,36 polls/ parella que inicia la reproducció i de 1,52 polls/ parella amb èxit reproductor, en una mostra de 95 reproduccions controlades en el període 2008-2012. L’èxit reproductor d’aquesta espècie està molt probablement relacionat amb la densitat de població, tal i com passa amb l’àguila de Wahlberg Hieraaetus wahlbergi al sud de l’equador, al continent africà. En altres zones de la península, on l’àguila calçada està establerta des de fa molt de temps i ha asolit densitats estables, el número de parelles que comencen la reproducció es mes baix, així com l’èxit reproductor, que depèn molt de l’any i la disponibilitat d’aliment en un ambient de forta competència. En canvi, en zones com Catalunya, on l’espècie encara està en procés de colonització i en creixement, gairebé totes les parelles es reprodueixen i tenen un èxit reproductor elevat.
La clau del seu èxit potser rau en que es una espècie molt adaptable a tot tipus d’ambients i canvis, arribant a caçar fins i tot en zones urbanes. Una àguila calçada femella, marcada amb un transmissor per satèl•lit a la comarca del Bages l’estiu del 2012, dintre del programa ‘Migra’ de SEO Bird-Life, una vegada els polls havien abandonat el niu, acudia cada dia a caçar a la perifèria de ciutat de Manresa, a prop del riu Cardener.
Abans de què es descobrís el primer niu a la Catalunya central l’any 1989, la presència de l’àguila calçada a Catalunya era testimonial i relegada a unes poques citacions a la zona dels Ports de Beseit i a zones orientals de la província de Lleida, sense confirmar-se cap reproducció. Des de llavors ençà, ha experimentat una expansió espectacular, sobretot a la Catalunya central i al pre-Pirineu. En els últims anys, també s’ha detectat criant en zones properes a la costa i a la serralada pre-litoral. Actualment es coneix la seva presència en 124 quadrícules U.T.M. 10 x 10 Km i la població catalana s’ha estimat entre 100 i 200 parelles reproductores, tot i que a hores d’ara aquesta estimació pot haver estat superada.
Text i imatges: Josep Bosch i Prat
Referències
Baiges C (2014). Més de 10 anys de seguiment de l’àguila calçada al Parc Natural dels Ports. Cingles 4: 7–11.
Bosch J (2003). Fenología y parámetros reproductivos del Aguililla calzada Hieraaetus pennatus en Cataluña central. Ardeola 50:181–189.
Bosch J (2011). Population and breeding ecology of booted eagle in Catalonia. In: Zuberogoitia I, Martı´nez JE (eds) Ecology and conservation of European forest-dwelling raptors. Diputación Foral de Bizkaia, Bilbao, pp 87–92.
Bosch J, Martínez JE, Calvo JF, Zuberogoitia I & Jímenez-Franco MV (2015). Does rainfall affect the productivity of the Booted Eagle (Aquila pennata) during the breeding period in Mediterranean environments? J. Ornithol.156:1–8.
Bosch J, Calvo JF, Bermejo A & De la Puente J (2016) Factors influencing the movements during the breeding season of a female booted eagle (Aquila pennata) tagged by satellite in central Catalonia (Spain). Slovak Raptor Journal 10: 81–94.
Equip Investigador
Diari de recerca
Aquesta espècie viu en climes càlids o s'abitua al clima?
L'àguila calçada viu en tot tipus de climes. L'opinió que se'n te de que es típica de climes càlids es només un tòpic. Al Paleàrtic nia fins al paral.lel 55º i en zones de muntanya ho pot fer fins als 3000 m s.n.m a l'Himalaia. Al Caucas i a la cordillera de l'Atlas al Marroc arriba a niar fins als 2000 m,