A Barcelona es porta aproximadament un centenar d’anys excavant la muralla romana de la ciutat, a banda d’altres indrets, tant dins la colònia com fora, a l’ager i al territorium. A diversos llocs s’han documentat retalls davant de la cortina defensiva, cosa que ha estat interpretada com un fossat de la muralla.
A Sotstinent pensàvem que podria sortir el fossat, i així ha estat. S’ha localitzat tant un fossat que funcionaria amb la primera muralla, com el que correspon a la muralla del segle III.
Però, cal remarcar, que en aquesta zona el fossat no va enganxat a la muralla, sinó que entre el retall i l’estructura defensiva hi ha un camí, com un pas de ronda que envolta la muralla, i després comença el retall.
Com és el fossat de la muralla romana? No està construït com els dels castells medievals, simplement és un gran retall, d’uns 6 m d’amplada, i uns 4 de fondària. S’ha fet al terreny natural, que en aquest cas és torturà, el substrat característic del pla de Barcelona a època quaternària.
No s’ha de pensar en un fossat com, simplement un element defensiu, sinó que en el cas de Barcelona, també tenia una funció de claveguera i de desguàs de les aigües brutes de la colònia. Els romans tenien un elaborat sistema hidràulic, des de la captació de l’aigua, a les déus del Besós, fins la seva distribució dins la ciutat, així com la recollida i reciclatge de les aigües brutes, el que avui anomenem “cicle de l’aigua”.
Com a gran claveguera, l’excavació dels sediments del fossat ens estan donant molta informació sobre els habitants de Barcino, des de la seva fundació, fins al segle VI, moment en que el fossat queda reblert, i tota la zona es dedica a terres de conreu, fins que la ciutat va creixent i expandint-se fora muralla.
El sediment que reomple el retall té molta matèria orgànica, ja en parlarem un altre dia, i es veu que era un ambient totalment humit, cosa que ha permès conservar millor restes vegetals i animals.
Ja, per acabar, insistir amb la importància de la localització del fossat de la muralla, un gran retall que l’envoltava ja en època de l’emperador August, i que després va ser remodelat en construir la nova muralla al segle III. A banda de la seva funció, com a element defensiu, que també ho era, la seva importància era com element de desguàs i claveguera de la ciutat. El material recuperat ens permet veure la seva sedimentació, comprovar que de tant en tant, es buidava i netejava, i que el darrer rebliment va ser lent, en relació a la propera Riera de Sant Joan, actual Via Laietana, i les deposicions de les clavegueres de la ciutat.
Defensa i higiene, dos dels principis que a època romana prevalien a l’hora de definir i construir una ciutat romana.
Carme Miró
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris