Imatge: Teixidor malgaix (Ploceus nelicourvi) picant a la porta. Fotografia de Daniel Burgas.
En aquesta expedició ens hem agrupat una bona colla d’investigadors que frisem per anar al camp a recollir dades. Per molts de nosaltres, estar en contacte amb la natura i amb els habitants de la zona són unes de les raons principals de continuar treballant en aquest ram. Però treballar en zones remotes sovint és dur i està farcit de reptes. Després de dies seguits al camp dormint poc i a deshores, amb accés limitat a aigua i exposats a múltiples agents infecciosos (especialment digestius!), fins i tot el més entusiasmat ecòleg de camp agraeix una petita pausa.
Imatge: Centre ValBio, una estació puntera en recerca tropical. Fotografia de Daniel Burgas.
Després dels intensos dies a Amboasary, hem tornat uns dies a l’estació biològica. Com ja esmentàvem anteriorment, per sort nostra podem fer ús del Centre ValBio, situat just a la vora del parc de Ranomafana.
ValBio és el nostre petit oasi entre expedició i expedició. És una estació única al món, que va ser construïda amb disseny sostenible, representant el compromís del centre amb el medi ambient: teulades verdes amb coberta enjardinades, panells solars a tort i a dret, i materials de construcció locals, com ara el granit. A més, a l’estar al bell mig del ric bosc tropical és inevitable tenir tota mena de trobades amb la fauna en qualsevol moment. Sense anar més lluny, ahir ens va visitar un grup de lèmurs mentre dinàvem, i un ocell ens ve cada dia a picar a la porta del balcó, com si volgués participar en els nostres afers (o potser només intenta barallar-se amb el seu propi reflex al cristall de la porta…).
Imatge: Lèmur de front vermell (Eulemurrufifrons) des del menjador del Centre ValBio. Fotografia de Daniel Burgas.
No obstant això, un cop nets i empolainats no tenim gaire temps per esbargir-nos durant aquest impàs d’un parell de dies fora del camp; hi ha un munt de feina abans de marxar altre vegada al camp. Avui en dia ens hem tornat dependents de l’electricitat per a fer anar una gran varietat d’instruments de mesura i enregistrament. Quan som a ValBio tots els carregadors de bateries funcionen sense parar! També és important entrar diligentment les dades recollides a l’ordinador i fer-ne còpies de seguretat; la informació és massa valuosa per arriscar-se a perdre-la!
Imatge: Les nostres expedicions són logísticament complicades, donada la gran quantitat de material i intendència que es necessita al camp. Fotografia de Daniel Burgas.
Però possiblement el paper més important que té el centre ValBio per al nostre projecte és en matèria de logística, és a dir, a l’hora de planejar les vàries expedicions que fem durant la nostra estada a Ranomafana. Dins d’aquest projecte necessitem treballem amb molta proximitat amb els habitants de diferents poblats. Això requereix un treball de fons importantíssim amb la gent local. En Pascal Rabeson, un dels principals exponents del centre pel que fa a promoure les comunitats de persones que habiten al voltant de Parc, ens comenta que ha vist ja massa projectes que acaben essent un desastre perquè els forasters (investigadors, organitzacions no governamentals…) no aconsegueixen connectar amb les comunitats que els acullen. El Pascal ens acompanya sempre que anem a treballar de nou amb un poblat. A ell li tenen un gran respecte i l’aprecien per tots els anys que porta treballant a Ranomafana. A nosaltres ens reben també amb grans somriures; un indici de que l’expedició anirà bé!
Demà marxem altra vegada cap al camp amb entusiasme, energies renovades, i segurs de que si hi ha algun imprevist infranquejable, els professionals de ValBio sempre són a l’abast per a donar un cop de mà.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris