Imatge: un dels adults porta una serp al poll d’una de les parelles del Parc de la Serralada Litoral, al juny. Com s’observa en aquesta imatge, els nius d’àguila marcenca estan molt exposats a les inclemències meteorològiques, perquè estan bastits a la part externa de l’arbre. Autor: Joan Grajera.
En aquests moments estem estudiant 2 nius d’àliga marcenca al Parc. En un d’ells sembla que els adults estan covant, mentre que a l’altre sembla que no és així. Fins a mitjans de juny no ho sabrem del cert, però. Com és que hem d’esperar tant?
L’àguila marcenca és molt sensible a la presència humana a les rodalies del niu, i, fins i tot, a distàncies de diversos centenars de metres. Aquest comportament condiciona absolutament tot el treball de camp i cal considerar-lo de forma prioritària, perquè al cap i a la fi el primer objectiu del seguiment és la conservació d’aquesta espècie escassa en el Parc de la Serralada Litoral. L’ou ha de ser covat ininterrompudament durant el dia i la nit al llarg de 45-47 dies. Una alteració o una molèstia en el lloc de nidificació provocaria que l’adult saltés del niu i en cas d’estar molt temps sense covar l’ou, l’embrió es podria refredar fins a produir-se la seva mort. En els casos més greus de molèsties contínues l’adult podria directament abandonar la posta.
Així, entre el març i el juny tot el treball de seguiment de l’espècie es fa des de punts d’observació situats a gran distància dels nius (normalment a 1 km o més). Per fer-ho es requereix un telescopi terrestre, uns prismàtics, gran dosi de paciència i estar molt atents durant hores a qualsevol moviment dels individus. Els nius d’aquesta espècie en el Parc no acostumen a ser visibles a aquestes distàncies i és pel comportament de cada individu que podrem conèixer si estan covant o no. Ara mateix en una de les parelles sembla que la incubació continua en marxa, i a l’altra totes les dades recollides indiquen que no. Fins el juny, però, no es podran confirmar les dades de forma fidedigna, mitjançant les visites a peu als sectors de nidificació.
Els nius d’àguila marcenca se situen molt sovint a la part externa de l’arbre, atès que al ser una espècie de gran envergadura alar li costa maniobrar per entrar i sortir d’espais tancats. Això determina que els seus nius estiguin molt més exposats a les inclemències de la climatologia que els de l’astor o d’altres espècies. El poll és molt vulnerable durant aproximadament els primers 20-30 dies. En el decurs de les primeres setmanes no pot termoregular-se per si mateix, degut a què el seu plomatge definitiu no està encara ben desenvolupat. Requerirà, llavors, la presència contínua d’un adult al niu per proporcionar-li escalfor i protecció contra les inclemències meteorològiques (pluja, radiació solar intensa, vent fort, etc.). Els adults tindran, doncs, un període d’intens treball per davant: hauran d’acompanyar al poll, encarregar-se de reparar el niu, caçar serps per ells i per al poll, i alimentar-lo.
Per tots aquests motius els nius d’àguila marcenca no es revisen a curta distància fins que el poll no està suficientment desenvolupat com per termoregular-se per si mateix. Fins aproximadament la meitat del juny no es faran les primeres visites a les rodalies dels nius amb la finalitat de fer observacions directes i aquestes visites seran molt curtes per evitar causar molèsties a la parella reproductora i el poll.
Les serps no són una presa fàcil
Capturar serps grosses no és gens fàcil. Per començar, la serp verda, la presa més portada als nius de la serralada Litoral, lluitarà fins el final enrotllant-se en les ales i el cos de l’àguila marcenca, i mossegant-la si pot. L’àguila el primer que fa és apressar la serp amb les potes, i pessigar contundentment i amb reiteració la base del crani amb el bec. És aquesta l’estratègia que utilitza per desactivar la defensa de les serps.
El mètode de transport de preses de l’àguila marcenca
L’àguila marcenca presenta una altra peculiaritat força curiosa. No transporta la seva presa principal (les serps) al niu utilitzant les potes o el bec. El que fa és empassar-se la serp gairebé sencera començant pel cap, deixant que només sobresurti la cua del bec. Penseu que parlem de serps molt grosses!
Una vegada arriba al niu, si el poll és petit l’adult es treu ell mateix la serp sencera, però si el poll té ja certa edat l’ajuda estirant de la cua de l’ofidi.
Text: Xescu Macià
Equip Investigador
Diari de recerca
Una pregunta, normalment on es la zona on hi han molts més nius?
La serp és la captura més comun?