basic | Diari de recerca

13 – Colors

11 febrer 2017 | basic, Diari de recerca

El color del mar és un estat d’ànim. Hi ha mars de plom, encaparrats. Hi ha mars ambre furiosos, revoltats d’ira. N’hi ha d’oliosos, arbequins, expectants. N’hi ha encesos de blanc, inquiets, i mars turquesa, relaxats. N’hi ha de maragda, fèrtils, creatius, generosos. I n’hi ha d’un blau anyil punyent i precís, valent, joiós, lliure.
Aquí baix, sovint el mar és com opac, com si el fred fes condensar la llum que amb prou feines s’ha esmunyit dels núvols. Només els petrells i el pingüins festegen amb l’opac sense deixar un reflex. Fins que surt el sol i la llum s’escampa com ho fan les bones notícies. Passa un gel flotant, i es vessen tot els blaus i regalimen gel avall, dintre de l’aigua. L’eufòria dura com un poema, que és curt o etern segons el pòsit que deixa. Com una cançó, com un viatge.

Imatge: un albatros en vol (fotografia de David Berliner)

…

At length did cross an Albatross,

Thorough the fog it came;

As if it had been a Christian soul,

We hailed it in God’s name.

(en el seu poema The rime of the Ancient Mariner, Samuel Taylor Coleridge es fa ressó de la llegenda segons la qual veure un albatros era auguri de bona sort entre la tripulació dels vaixells)

…..

Coleridge també inclou passatges molt descriptius sobre les impressions rebudes en navegar envoltats de gel, com ara:

The ice was here, the ice was there,

The ice was all around:

It cracked and growled, and roared and howled,

Like noises in a swound!

…..

Rafel Simó