Les espècies són unitats naturals fonamentals i hem d’identificar-les de manera correcta per conèixer la seva diversitat i per entendre la seva ecologia. Algunes espècies del fitoplàncton produeixen toxines, i tot sovint espècies tòxiques són molt semblants a espècies innòcues, per tant hem de saber reconèixer-les amb tota seguretat.
Dins del fitoplàncton, la identificació taxonòmica encara es basa principalment en les característiques morfològiques, però els resultats de les recents dades moleculars suggereixen que hi ha més especies de les que sabem reconèixer.
Les diatomees són el grup de microalgues més abundant i diversificat, i en l’ambient marí formen part del fitoplàncton. Per tal d’identificar-les a nivell d’espècie ens basem en la morfologia de les valves, però moltes vegades hi ha poques o nul·les diferències morfològiques que ens permeten diferenciar les espècies. Són les espècies críptiques o semi-críptiques, difícils o impossibles de distingir en base a caràcters morfològics, però això no vol dir que no existeixi una divergència en l’hàbitat, la fisiologia, el cicle de vida i en la producció de toxines.
Hi ha un exemple interessant dins Pseudo-nitzschia, un gènere marí de diatomees. El que abans s’anomenava com a una espècie, Pseudo-nitzschia delicatissima , en realitat és un complex d’espècies críptiques, que no es distingeixen morfològicament. Però l’anàlisi filogenètica indica que hi ha dos genotips diferents. Així doncs, el que anomenàvem P. delicatissima, actualment són dues espècies: P. delicatissima i P. arenysensis. Tots dos genotips es troben a la mar Mediterrània, ocorren en diferents estacions de l’any, i la primera pot produir toxines i la segona no en produeix.
Observacions amb microscopia electrònica de rastreig de les valves de diferents espècies de la diatomea Pseudo-nitzschia
Tot i que les diferents espècies són molt semblants a primer cop d’ull, si ampliem la foto 1, les formes dels porus i de les estries de les cèl·lules indiquen a quina espècie pertanyen. Diferents espècies poden coexistir, són molt similars però tenen toxicitat diferent.
Un altre cas és el de les dinoflagel·lades del gènere Ostreopsis. Aquest gènere, fins fa poc considerat bàsicament tropical, darrerament s’ha estès per les costes mediterrànies. En concret la espècie O. ovata mediterrània s’ha relacionat amb intoxicacions respiratòries en banyistes, mentre que la O. ovata tropical mai s’ha associat a aquesta problemàtica tot i que ambdues espècies produeixen un mateix tipus de toxines. Mentre que les anàlisis moleculars mostren clares diferències, és impossible de diferenciar-les amb criteris morfològics. Es tracta realment de dues espècies diferents?
A la costa catalana O. ovata coexisteix amb O. siamensis, de morfologia molt semblant però que queden separades en l’anàlisi filogenètica. De fet, morfològicament, només es poden diferenciar en els casos extrems, en què O. siamensis és molt aplanada i l’altra més rodona. No obstant això, el que dominen són les formes intermèdies.
Dibuixos a escala de la vista superior (epiteca) i inferior (hipoteca) d’Ostreopsis siamensis i Ostreopsis ovata segons Steidingen i Tangen (1996). La barra d’escala son 10 micres. A banda de la diferència de mides, a nivell morfològic no veiem més diferències. Però hem de tenir en compte que el rang de mides d’aquestes dues espècies és molt variable, i s’encavalca en la majoria dels casos. Per tant, en la majoria dels casos és impossible de diferenciar-les morfològicament.
Arbre filogenètic que ens separa clarament aquestes dues espècies
La taxonomia és una disciplina viva, constantment es van descrivint noves espècies, i d’altres descrites fa temps van canviant de nom en base als nous resultats moleculars.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris