Quan vàrem obrir les cortines de l’habitació del petit hostal en el que estàvem allotjats, Antananarivo es va dibuixar davant dels nostres ulls com un magnífic llenç a l’aquarel·la.
El nostre vol havia arribat entrada la matinada a Madagascar, de forma que no havíem tingut encara l’ocasió de contemplar les cases de fusta rogenca amb teulades inclinades, la roba de colors cridaners estesa a les finestres, ni tan sols els campanars retallant l’escarpat horitzó dels turons sobre els que s’estén la ciutat… Antananarivo (Tana pels amics) és descrita –no sense raó- com una de les capitals més belles de l’Àfrica, una de les metròpolis del sud Global amb més encant i personalitat. Tot i els seus dos milions d’habitants, l’omnipresent pobresa i els mals de la construcció descontrolada, Antananarivo es manté prudentment fidel a la seva identitat malgaix, al delirant ritme de les percussions africanes, a l’eclèctic món dels sincretismes…
Vista d’Antananarivo al vespre, des de la finestra de l’hostal. Fotografia de: Álvaro Fernández-Llamazares.
Antananarivo és la nostra porta d’entrada a Madagascar. Demà marxem cap al Parc Nacional de Ranomafana en una expedició destinada a explorar els ratpenats de Madagascar. Tana és únicament un breu alt en el camí, una base des d’on organitzar la nostra partida cap a la selva. Aquí tenim les primeres reunions d’equip amb els investigadors i estudiants malgaixos que també formaran part de la nostra tramesa científica. És important comptar amb la col·laboració dels locals, que coneixen com ningú altre la fauna, la flora i cultura del país que ens acull. Treballar junts suposa la oportunitat perfecta d’enriquir-nos mútuament i intercanviar coneixements científics.
Precisament són els nostres companys malgaixos els que avui ens han portat fins al Mercat d’Analakely per ultimar els preparatius abans de partir cap a l’aventura. En tan sols una hora, ens hem fet una guitarra (la millor acompanyant per les estones mortes d’autobús!), mosquiters dels que solia repartir la Organització Mundial de la Salut per eradicar el paludisme, i uns quants kilograms de suculents mangos de temporada pel camí. Tot plegat, després d’una carrera pel laberíntic dèdal de carrerons de Tana i una classe exprés d’història malgaix, cobrint des de l’arribada dels primers pobladors a Madagascar entre els segles II i V després de Crist (diuen els arqueòlegs que van arribar en canoa des del sud-est asiàtic!) fins el cop d’estat del 2009, passant pel domini colonial francès i les seves seqüeles encara a dia d’avui.
La influència francesa es fa palès a tort i dret a Madagascar, que no fou un país independent fins els anys seixanta. A dia d’avui, el francès és encara una de les llengües oficials a l’illa, tot i que la majoria de la gent s’estima més parlar en malgaix, la llengua autòctona del país. Aquest idioma, d’origen malai-polinesi, no pertany a cap dels grups lingüístics de l’Àfrica, fet que posa de manifest el seu aïllament de la resta del continent…
Escena de mercat a Madagascar. Fotografia de: Álvaro Fernández-Llamazares.
Estem emocionats i cansats, a parts iguals. Les tretze hores de vol i els preparatius frenètics dels últims dies ens han deixat destrossats, però ni això és capaç d’esborrar l’emoció i la màgia aventurera que es respira a l’hostal mentre fem motxilles per l’endemà. Prismàtics i llibretes de camp, impermeables i frontals, caixes amb andròmines pel treball de camp i farmacioles farcides de cremes antisèptiques i miraculosos antidiarreics… Comença l’aventura.
Una posta de sol africana s’escola per la finestra de l’habitació adormint el batec de la ciutat en un centelleig ataronjat de llums i ombres. Espurnes de vida en el més negre dels continents…
Equip Investigador
Diari de recerca
Hola expedició!
Sóc la Rosalia, la professora de ciències de l’INS Joan Amigó de l’Espluga de Francolí. A partir de demà els alumnes de 4t d’ESO que cursen Biologia començara a fer un seguiment exhaustiu dels vostres comentaris referents a tot allò que us aneu trobant, veient i vivint….ens feu molta enveja….però segur que ens transmetreu una mica de la vostra estada en un país tan meravellós….
Hola Rosalia i amics de l’INS Joan Amigó de l’Espluga de Francolí! Moltes gràcies per l’interès! Esperem que sigui una bona oportunitat per que tots puguem aprendre d’allò que ens distant i distint. Estem en contacte!
Hola!
Jo sóc la Lara, professora de l’INS Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona. Aquí us seguirem, sobretot, des d’una matèria optativa de 2n d’ESO que es diu “Juguem net” i que treballa diferents temes medioambientals. Però també us seguiran alguns alumnes de ciències d’altres cursos.
Tenim moltes ganes de saber com avança la vostra aventura!
Hola Lara i estudiants de l’INS Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona. Gràcies per seguir-nos! Efectivament, en aquesta expedició treballarem sobre diferents temàtiques ambientals, com ara la pèrdua de biodiversitat, la desforestació i els canvis en els usos del sòl… Esperem que tot plegat ens faci reflexionar sobre la importància de jugar net!
Hola expedicionaris!
Amb retard, però des de l’INS Príncep de Girona, de Barcelona, ens incorporem a seguir-vos en apuesta aventura científica. Des de la materia optativa de Medi ambiente de 3r d’ESO, estarem pendents de les vostres noticies i us anirem fent preguntes. Moltes gràcies per aquesta gran iniciativa!
Mercè Gil (professora de Medi ambient)