…la recerca continua!
Per tal d'aconseguir tot això, CLIMANT es va idear com a una estratègia multidisciplinària que ens permetés abordar els canvis de l'ecosistema des de diferents punts de vista. Això també va servir per a dotar-lo d'un caràcter internacional ja que s'han realitzat anàlisis a laboratoris de 3 països diferents: França, Estats Units i Espanya, on s'apliquen tècniques analítiques d’avantguarda. I està previst fer-ne més en un futur proper.
Elisabet Sañé ha publicat els primers resultats del projecte en dues reunions científiques internacionals, on va explicar com les característiques químiques del sediment estan canviant a partir del col·lapse de les plataformes de gel.
Quan ja s'ha desintegrat la plataforma de gel, la superfície del mar resta descoberta, la qual cosa permet que la comunitat fitoplanctònica, que és la primera baula de la xarxa tròfica marina, floreixi. A partir d'aquesta explosió de vida, tot el sistema viu, tant a la columna d'aigua com al fons del mar, entra en una dinàmica més ràpida que, pas a pas, desenvoluparà comunitats marines més riques en biomassa i en diversitat.
Elisabet ha estudiat la clorofil·la, el pigment que permet al fitoplàncton realitzar la fotosíntesi i, mitjançant aquest procés, transformar el diòxid de carboni en matèria orgànica. Ella ha descobert, en cooperació amb el Laboratoire Aragó de Banyuls sur Mer , a França, que la quantitat de clorofil·la trobada a la superfície del sediment presenta quantitats comparables amb el sediment de zones que fa milers d'anys varen estar descobertes de gel i que tenien una producció biològica relativament alta. A més, ha observat que aquest pigment només es troba en el primer centímetre del testimoni de sediment, a diferència d'altres regions antàrtiques, on la clorofil·la es troba fins els 12 cm de profunditat.
El gener del 2007, varem tenir la gran oportunitat de visitar i investigar la zona on, fa pocs anys, hi havien dos grans plataformes de gel, conegudes com a plataformes de gel Larsen A i B.
Aquesta zona ha perdut en 20 anys uns 11.000 km2 de plataforma de gel! Si vols comparar, pensa que Catalunya té una superfície de 31.930 km2. El col·lapse d'aquestes plataformes ha generat canvis dràstics en la superfície del mar que comencen a reflexar-se en el sòl marí. Conèixer aquests canvis i associar-los a la resposta de l'ecosistema és l'objectiu principal del projecte CLIMANT .
Els fons dels oceans poden ser rocosos o estar recoberts per sediment fi. Als sediments hi ha compostos orgànics que cauen des de la columna d'aigua. Els animals que viuen al fons del mar utilitzen aquests compostos orgànics com a aliment. L'anàlisi de la composició química i de les dimensions dels grans en el sediment ens dóna informació sobre les organismes que viuen als sediments o sobre el sòl marí.
En els vaixells d'investigació oceanogràfica hi ha la instrumentació necessària per a recollir mostres de sediment provinent de zones profundes. El sediment es mostreja emprant uns cilindres de plàstic de 10 cm de diàmetre i 40 cm de longitud.
Aquí es mostra un detall transversal del sediment.
