Diari de recerca

La roca dels jaciments de Fumanya preserva milers d’empremtes de peus i mans de dinosaures. Aquestes petjades -també anomenades icnites- són fòssils indirectes o icnofòssils. Els icnofòssils són restes fòssils que provenen de l’activitat biològica de l’animal, com per exemple les petjades, rastres, els nius i ous… en contraposició, trobem els fòssils directes que són aquells que provenen de les parts dures de l’esquelet de l’animal (com els ossos o les dents).

Sospitosos a l’escena del crim  

Però quin dinosaure va caminar per Fumanya? En aquests jaciments (o escena del crim) s’han descobert més de 3.000 petjades (o pistes), que una vegada analitzades pels paleontòlegs (o detectius), enunciaran una hipòtesi sobre qui va ser l’organisme productor (o culpable) de les petjades.

La paleoicnologia és la branca de la paleontologia especialitzada en l’estudi de les icnites o traces fòssils. Aquesta disciplina ha establert la metodologia que els paleontòlegs han d’aplicar en l’estudi de les petjades fòssils. En el nostre cas, en l’anàlisi de petjades de dinosaure és fonamental fer una bona observació que ens permeti realitzar una acurada descripció de la morfologia de la petjada: haurem d’anotar el número de dits, la seva forma, la seva amplada i longitud, indicar si hi ha marques d’ungles…

Mans i peus de pedra

A Fumanya podem distingir clarament dues morfologies de petjades, una es correspon amb la mà i l’altra amb el peu del dinosaure productor de les icnites. La forma de les dels peus és subcircular, la seva amplada és de 50 centímetres i la llargada és de 60 centímetres. En algunes petjades es pot observar les marques de les ungles de quatre dits. Mentre que la forma de les icnites de la mà, és arquejada té forma de mitja lluna, la seva amplada és de 25 centímetres i la llargada és de 30 centímetres d’amplada. En cap d’elles s’observa marques de dits.

A partir d’aquest primer anàlisi, (o recopilació de proves) sabem que els “nostres” dinosaures eren quadrúpedes, és a dir, caminaven amb les 4 potes. També sabem que tenien diferent estructura anatòmica de les extremitats que donaven lloc a dues formes de petjades, una per a la mà i l’altra pel peu. Hem de tenir en compte, que busquem un dinosaure del qual tinguem l’evidència fòssil directa i que va viure durant el Cretaci superior a Europa.

Els principals sospitosos: els Rèptils Titànics  

Els Titanosaures, grans rèptils de la família dels sauròpodes i els més comuns a finals del Cretaci europeu, són els dinosaures que van caminar per Fumanya fa més de 65 milions d’anys.

“Rèptil titànic” és el significat del seu nom, i amb raó perquè s’estima que un individu adult podia arribar a mesurar uns 19 metres de longitud i un pesar unes 14 tones. Els titanosaures es caracteritzen per tenir un cap petit, un coll llarg i una cua llarguíssima (sabries raonar si els titanosaures arrossegaven la cua quan caminaven?). Aquests dinosaures tenien quatre extremitats locomotores que els obligava a adoptar una postura quadrúpeda en els seus desplaçaments; tot i que les potes davanteres eren més curtes que les posteriors. Els ossos de les mans adoptaven una estructura columnar i una disposició en arc, només recolzaven les puntes dels dits en caminar. En canvi, els peus, eren plantígrades, és a dir, recolzaven en terra tota la planta del peu. Els titanosaures eren animals herbívors i sempre s’ha suposat que tenien un comportament gregari, és a dir, que vivien en ramats. Justament aquest fet explica la gran quantitat de petjades i de rastres identificats a Fumanya.

L’estudi de les petjades proporciona als paleontòlegs una valuosa informació que no poden obtenir amb les restes òssies. A Fumanya s’han pogut conèixer les característiques locomotores, se n’ha pogut estimar la mida, la velocitat de locomoció i les conductes socials.

Bego Poza