Diari de recerca

Als jaciments de Fumanya s’hi han trobat restes de titanosaures. Com eren aquests dinosaures?

Tots els dinosaures es classifiquen en dos grans ordres; Saurischia (nom que significa “pelvis de rèptil”) i Ornitischia (que significa “pelvis d’au”).  El paleontòleg H.G. Seeley publicà en 1887 el treball on proposava que la disposició relativa de dos dels ossos de la pelvis, el pubis i l’isqui, permetia diferenciar i classificar els dinosaures en dos grups. Observà que en els saurisquis el pubis es dirigeix cap a davant, mentre que en els ornitisquis, part del pubis se situa cap enrere quedant paral·lel a l’isqui.

L’ordre dels saurisquis queda dividit en dos subordres, Theropoda que engloba els dinosaures carnívors i les aus, i Sauropodomorpha que engloba els dinosaures “amb forma de sauròpodes”.

Petita història de Sauropodomorpha

Els primers representants d’aquest subordre són els prosauròpodes; és el grup més primitiu, amb formes molt diverses. Inclou gèneres com Plateosaurus o Riojasaurus.  La tendència cap al gegantisme, d’aquests primers representants del grup; va donar lloc a què els sauròpodes tinguin el record d’haver estat els animals terrestres més grans.

Els Eusauròpda són els sauròpodes més primitius, que va donar lloc a un grup de sauròpdes més evolucionat que són els Neosauròpdes. Entre aquests últims hi trobem famílies com la dels diplodòcids, brachisaurids, camarasaurids i els Titanosauria.

Com eren els titanosaures?

El gènere Titanosaurus va ser definit per Lydekker en 1877 a partir de la descoberta d’un fragment d’un fèmur i de dues vèrtebres caudals. Els titanosaures és un grup de dinosaures àmpliament dispers i divers, però el seu registre fòssil és molt fragmentària cosa que condiciona l’estudi taxonòmic i evolutiu del grup.

Els titanosaures posseeixen petits cranis, fins i tot si els comparem amb altres sauròpodes. El seu crani és ample, el rostre és allargat i els narius tenen grans finestres. A la boca les dents es disposen a la part anterior. Són petites i amb forma espatulada o de punta de llapis. La seva morfologia ens indica que estaven adaptades per tallar i arrencar les plantes, però per a una trituració eficient d’aquesta matèria vegetal.

La seva columna vertebral és més flexible, cosa per la qual podria suggerir que tindrien més agilitat per fer moviments, fins i tot per adoptar de forma puntal posicions semierectes. Les vèrtebres cervicals i dorsals, a diferència d’altres sauròpodes són massives i allargades. Les vèrtebres caudals són procéliques, és a dir són còncaves per la part anterior i convexes per la part posterior.

En alguns grups de titanosaures hi ha evidències que posseeixen osteoderms, o plaques òssies, en la pell. Aquestes plaques tenen forma arrodonida i una textura  rugosa. En altres titanosaures com l’Ampelosaurus també presenta espines. Els paleontòlegs creuen que aquestes estructures podrien tenir una funció de protecció contra l’àtac de depredadors.

Bego Poza Falset