La paleontologia del Berguedà està molt relacionada amb l’activitat minera desenvolupada a la zona durant més de 150 anys. Per explicar aquesta relació de dependència entre el carbó i els dinosaures, començarem amb la història del carbó, que un segle més tard donaria pas als dinosaures.
Boscos tropicals esdevinguts carbó
El carbó del Berguedà es va formar durant el període geològic del Cretaci superior, ara fa 70 milions d’anys. L’existència d’un clima tropical, amb pluges molt freqüents i temperatures càlides, va originar una xarxa de rius i moltes llacunes i va fer créixer molta vegetació. Les restes d’aquesta vegetació es van anar acumulant en capes al fons de les llacunes i es van anar cobrint per sediments fangosos arrossegats pels rius. Aquest procés es va anar repetint i es van anar acumulant, alternativament, capes de restes vegetals i capes de sediments que, al llarg de molt temps, es van transformar en carbó.
Les mines del Berguedà
L’any 1851 es comencen a explotar les primeres mines a Cercs i a la Pobla de Lillet. L’explotació industrial del carbó s’inicià gràcies a l’enginyer de mines basc José Enrique de Olano y Loyzaga, que arribà a la comarca i fundà una empresa. Olano va ser el responsable de construir les colònies mineres, una impressionant xarxa de transports i de comunicacions que incloïa telefèrics, plans inclinats, xarxa ferroviària, carreteres, telèfons i telègrafs. El 1965 l’empresa tenia tres mil treballadors en plantilla i generava feina per a un nombre semblant de treballadors externs. La mineria entra en decadència a finals del segle XX, i l’any 1989 l’empresa minera Carbones de Berga, S.A., posava fi a les explotacions en la zona de Fumanya.
2.000 petjades de dinosaures en una cinglera
I què hi te a veure la mineria amb els dinosaures? Doncs que l’explotació del carbó va deixar al descobert les restes dels animals. Entre 1975 i 1985, les empreses mineres van explotar els lignits amb el sistema de cel obert. L’excavació va deixar al descobert a Fumanya una gran cinglera inclinada de marga de 14.000m2 on, primer Lluís Viladrich i Montserrat Gorchs, l’any 1986, van identificar que les formes que hi havia a la paret es corresponien a petjades de dinosaures. Havien descobert més de 2.000 petjades de dinosaures del Cretaci superior!
A partir d’aquell moment comença la nostra aventura. S’havien descobert dinosaures al Berguedà, era una gran notícia per al món de la paleontologia i s’obria un gran laboratori als Pirineus per experimentar i esbrinar perquè es van extingir aquells “rèptils terriblement grans”.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris