Diari de recerca

3. Com era el Berguedà fa 65 milions d’anys?

28 setembre 2009 | Diari de recerca

Durant el Cretaci, el Berguedà era una gran plana solcada per rius cabalosos i amb grans llacunes d’aigua dolça. El clima era tropical, i les palmeres creixien arreu.

De camí als jaciments de dinosaures de Fumanya és fàcil plantejar-se una pregunta: com era el Berguedà fa 65 milions d’anys?  Aquesta és la meva feina, investigar en quin entorn vivien els dinosaures de Fumanya. Un entorn ben diferent de l’actual. Només cal jugar amb l’interactiu Recula 600 milions d’anys! Per comprovar que, d’entrada, l’aspecte de la Terra era molt diferent.  La zona de Fumanya era un lloc pla. No hi havia muntanyes com avui dia, perquè la placa Ibèrica encara no havia xocat contra la placa Europea.

Un Berguedà tropical

Per fer-vos una idea de com era el Berguedà durant el Cretaci, us heu d’imaginar un paisatge pla, solcat per rius cabalosos i amb grans zones de llacunes d’aigua dolça. El clima era tropical, les temperatures eren càlides, les pluges abundants, hi havia força humitat i feia molta calor… Aquests factors van fer créixer una flora molt exuberant que va servir d’aliment als petits i grans herbívors del Cretaci.

Palmeres on ara hi ha faigs

A Fumanya s’han trobat restes fòssils de fulles de palmeres primitives (Sabalites), molt comunes a Europa fa 80 i 70 milions d’anys. També s’han identificat impressions (marques a les roques) de troncs d’arbres que encara no s’han pogut identificar, però que, en alguns casos, arribaven als 14 metres d’alçada. Les fulles i els troncs van ser dispersats per les aigües que inundaven la plana fangosa que van trepitjar els dinosaures.

L’Alt Berguedà actual mostra un paisatge ben diferent. La vegetació d’avui dia està dominada per espècies de muntanya mitjana, com ara el roure, el pi roig i el faig, propis de la vegetació del centre d’Europa. Els vegetals mediterranis dominen a les zones més baixes i als vessants solells, mentre que en alçada trobem ecosistemes d’alta muntanya on prosperen el pi negre i els prats alpins. Res a veure amb les palmeres de fa 65 milions d’anys!

En total, a Fumanya s’han trobat impressions d’unes 67 fulles de palmera i 119 de troncs. Gràcies a això podem conèixer detalladament l’ecosistema on van viure els darrers dinosaures, abans de la seva extinció.

Bego Poza

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *