Científics de 30 països de 6 continents, coordinats i patrocinats per l’Institut Polar Suís, participen a l’Antarctic Circumnavigation Expedition (ACE), la primera expedició científica que donarà la volta sencera a l’Antàrtida. Durant tres mesos, entre finals de desembre de 2016 i mitjans de març de 2017, el trencaglaç rus Akademik Treshnikov recorrerà l’Oceà Austral amb el propòsit de mesurar i quantificar el impacte del canvi climàtic i la contaminació, i les estratègies de la vida, en les aigües fredes i les illes que voregen el continent gelat.
Un dels científics que viatgen a bord és Rafel Simó, oceanògraf del Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC). A partir del 18 de gener i finals de març de 2017, aquest investigador i els seus col·laboradors ens escriuran des de l’Antàrtida un Diari en forma de bloc, que publicarem a Recerca en Acció, i on explicaran la seva recerca i les seves aventures al continent gelat. Rafel Simó i el seu equip hi estudiaran el paper de la “natura invisible”, formada per microbis i gasos, en la regulació del clima. Els investigadors faran mesures del plàncton microscòpic i dels gasos i la matèria orgànica que aquest deixa anar i que acaben a l’atmosfera. En aquest projecte, liderat per Rafel Simó, hi participen científics catalans i de Plymouth (Regne Unit), Sydney (Austràlia), Québec i Argentina.
El seguiment d’aquesta expedició també és una manera de commemorar els 10 anys de Recerca en Acció, un portal que va començar la seva activitat ara fa una dècada.
Al conjunt de l’Expedició s’hi duran a terme 22 projectes, que globalment volen contestar un ventall de preguntes fonamentals: Quin és l’estat de la biodiversitat, des dels microorganismes fins als ocells? Què fa que aquelles aigües siguin biològicament tan riques, i per què no ho són encara més? S’estan recuperant les poblacions de balenes, després de la caça massiva del segle XX? L’Oceà Austral és cada vegada menys salat? Són acurades, les dades que veiem des dels satèl·lits? Què determina la composició de l’aire al voltant de l’Antàrtida, i quin paper té en el clima? És a l’Oceà Austral, on va a parar bona part del CO2 atmosfèric? Arriben fins allà baix, els nostres plàstics? Les geleres guarden la història de com hem canviat el planeta en els últims 200 anys?
Alguna de les respostes a aquestes interessants qüestions podrà ser apuntada a les pàgines de Recerca en Acció els propers dies, gràcies al Diari de Viatge que publicarem.
Equip Investigador
Diari de recerca
Ja estava seguint la campanya de l’expedició ACE mitjançant el blog SuperScienceMe. Ara ho seguiré també per aquest. Esperem que la tecnologia no desbarati la divulgació: ja sabem que aixó del internet satelitari, de vegades, no compleix amb les espectatives.
Gracies per l’esforç d’informar. Salut i bona proa
Hola Rafel,
Som els alumnes de 4rt ESO de Biologia de l’escola de BetàniaPatmos. Vas venir a fer-nos un sessió informativa de l’expedició que ens va interessar molt, per cert ens deus el video del pingüí a bord de la zodiac.
Com han estat els primers dies al vaixell?
Heu començat a treballar i agafar mostres d’aigua?
Us fa bona mar?
Pots enviar-nos alguna foto sobre el teu treball?
Esteu preparant el desembarcament en terres antàrtiques?
No et volem atabalar amb més preguntes sabem que tens el temps just. Esperem que la calefacció et funcioni bé!
Fins aviat!
P.D. Amb quina freqüència et podem escriure?
Hola de nou Rafel,
Hem llegit l’entrada sobre l’estrella que caça peixos! Què interessant! El vídeo o imatges que comentes es podrà veure? Seria genial poder veure en acció aquesta estrella de les profunditats!
Moltes gràcies!
Molt interessant! Ahir tot sopant parlava amb una investigadora especialista en pops, i em deia que se sap que alguna d’aquestes estrelles és caníbal (menja individus de la mateixa espècie) i depredadora d’algun animal petit, però que no s’esperaven que tingués una estratègia de caça tan sofisticada, per la qual percep la presència de la presa (sense ulls, que no hi ha llum) i li llança alguna cosa que la paralitza.
No sé quan es podrà veure el vídeo perquè, en aquest cas, en tractar-se d’una possible troballa científica, ho voldran publicar abans. Dic possible troballa perquè, com sempre passa amb les nostres investigacions, primer cal assegurar-se que no hi hagi algú que ja ho ha observat i descrit abans.
Salut!
Rafel
Hola, noies i nois del Betània! Em va agradar molt venir-vos a conèixer i veure el vostre interès. Queda dit que un dia us passaré el pingüí saltarí!
Vam començar la campanya molt sacsejats per una tempesta, però tenim la mar en calma. Som als 60ºS, i estem treballant molt fort. D’aquí a un parell de dies ja veurem el continent antàrtic! Estem preparant un estudi molt intensiu a la vora del gel. Alguns afortunats baixaran a la glacera… jo, que sóc dels que estudio el mar, no crec que tingui la sort. Bé, ja ho he fet en expedicions anteriors.
Al vaixell més aviat fa calor, màniga curta.
Seguiu el bloc i escriviu quan vulgueu… farem el que podrem.
Gràcies, Fèlix! Tenim bona cobertura d’Iridium, però molt poc ample de banda… paciència.
Hola sóc l’Unai,i tinc 10anys us escric dede Sant Cugat del Vallés i m’agradaria que em contestesiu la meva pregunta.A quants graus esteu? Ja esteu al continent atlàntic?
Espero que poguis seguir-nos explicant com va.
Hola Unai! Com m’agrada que t’interessis per com ens va per aquí baix.
Mira, ara mateix, que són les 10.30 de la nit però encara és de dia, estem a -0.5ºC. Però aquest matí, amb la brisa que venia de la glacera, estàvem a -7ºC. L’aigua està a -0.6ºC. Ja deus saber que l’aigua de mar, com que és salada, congela a més baixa temperatura que l’aigua dolça.
Pot arribar a ser líquida a gairebé -2ºC. Pots fer la prova al congelador de casa: veuràs que l’aigua amb sal triga més temps a congelar-se.
Ja som a la costa del continent Antàrtic. Aquí ens quedarem, perquè estudiem el mar. Només uns quants afortunats han volat amb helicópter uns quilòmetres endins del continent. Diuen que era tot blanc, que no es veia ni una roca. Tot cobert de gel i neu
Hola:
Som la classe de 2n. hem llegit la vostra noticia i ens ha interessat molt,
Funciona bé el vostre trencaglaç?
Quina temperatura hi ha?
Quants kilometres fareu per donar la volta a l´Antartida?
Quantes persones aneu al vaixell?
Heu vist animals?
Esperem que tingueu un bon viatge
petons i abraçades
Júlia, Leire, Mihai, Miquel, Blai, Pol V. , Mar, Ot, Ariadna, Pol P.
Hola, nois i noies! Quin munt de preguntes interessants. Aquests dies hem trobant temperatures entre els -7ºC i +1ºC, o sigui res que no es pugui suportar si vas ben abrigat. El que passa és que el vent augmenta molt la sensació de fred, i els companys que s’estan molta estona fora, per comptar ocells i balenes amb els prismàtics, han de portar més capes i entrar de tant en tant.
La volta a l’Antàrtida, de Ciutat del Cap a Ciutat del Cap, són 16000 milles nàutiques, o sigui 28800 km. Fixeu-vos que la volta al món per l’equador serien uns 40000 km, però com que la terra és rodona i som més a prop del pol sud, és més curta. Hi hem de sumar anar i tornar des d’Europa a Ciutat del Cap tot travessant l’Atlàntic, que són 12000 milles més (21600 km) en total.
Al vaixell som vora de 140 persones: 60 de tripulació (els que fan funcionar el vaixell, el condueixen, el mantenen, vetllen per la cuina, la neteja i la salut, etc), 55 científics i, la resta, pilots i mecànics dels helicópters, conductors de zòdiac, periodistes i convidats de la fundació patrocinadora.
Hem vist animals, sí! Sempre és emocionant, veure pingüins, foques, balenes, i els animals dels fons marins (esponges, anemones, estrelles…). Hem penjat fotos al bloc, aneu-lo seguint.
Gràcies pels bons desitjos!
Hola, sóc alumna d’un institut de batxillerat de Barcelona i m’agradaria saber quins animals t’has anat trobant en la teva investigació. Moltes gràcies.
Hola Paula. Doncs mira, uns quants. He vist els meus primers pingüins emperador, que a la zona de la Península Antàrtica on he anat les altres vegades són molt poc habituals. He vist molts pingüins d’Adèlia, els petitons. I algun pingüí de barbeta. D’ocells voladors, sobretot petrells antàrtics, petrells de la neu (ara tradueixo literalment de snow petrel), i algun fulmar, albatros… i altres que no sé identificar, però que el Peter Ryan, especialista, ens en dóna una llista diària. Un parell de balenes geperudes, i algunes foques menjadores de crancs. I krill. I animals perscats dels fons marins:
esponges, anemones, estrelles, pops, poliquets… De molts, en veuràs fotos al blog.
Bon dia,
Som nosaltres un altre cop esperem que puguis baixar i tocar terra antàrtica, i gaudir-la. Així que puguis explicar-nos les meravelles de trepitjar un continent només fet de gel i tan diferent al nostre.
El temps aquí a Catalunya és primaveral d’uns 15ºC molt diferent a la vostre temperatura de comfort.
Com van les investigacions sobre el plàncton. Has vist alguna balena?
Continuarem en contacte
Ai, em sembla que l’oportunitat ja m’ha passat, de baixar a terra. Bé, qui sap. Per sort, ja ho he fet en expedicions anteriors. Un apunt: ja sé que ho sabeu, però l’Antàrtida no és tota feta de gel, a sota el gel hi ha un continent. Ata mateix som davant d’una de les illes Balleny i veiem les roques que treuen el nas sota el gel. Però sí que és cert que la gran majoria del continent antàrtic és cobert de gel, de fins a 3000 m de gruix de gel! Pesa tant, que bona part del substrat rocós del continent està sota el nivell del mar!
Així que s’ha acabat l’onada de fred i mal temps, a Catalunya?
Les investigacions van bé. Fins ara, o hem trobat aigües molt poc productives (amb poc plàncton) o altres amb una quantitat enorme de diatomees. Interessant, però m’agradaria trobar també comunitats riques amb altre fitoplàncton, com Phaeocystis o criptòfits, que poden ser interessants també per al tema dels gasos.
He vist un parell de balenes, però els que estan tot el dia mirant amb els prismàtics n’han vist moltes més. La majoria, minke whales i humpbacks (n’haureu de buscar la traducció).
Bon dia Rafel,
El temps d’ara a Barcelona ha millorat, però ara sembla que estem al mateix lloc que tu, ja que les temperatures baixen i als Pirineus hi ha molta neu.
Ens alegrem dels avenços que has fet amb l’estudi del plàncton i esperem que ens mantinguis informats de les novetats.
Podries penjar o enviar-nos una fotografia del plàncton? Heu tingut alguna dificultat en dur a terme la vostra recerca, extreure mostres, …?
Fins la propera!
Hola! Sí, ja m’ha arribat que està nevant fort al Pirineu… Aquí també
fa uns dies que neva una mica cada dia. Si mireu el bloc, vaig enviar
unes quantes fotografies del pláncton, fetes amb el microscopi: tres
diatomees (Fragillariopsis, Chaetoceros i Corethron) i un ciliat
tintínnid. Les podeu veure al missatge 9.
Això és el plàncton: microalgues del fitoplàncton, com les diatomees,
protozous com els ciliats, copèpodes (encara no n’he fet cap fotografia)
i krill. També hi ha els bacteris i arqueus, però no els puc fotografiar
amb les eines que hi ha al vaixell, són massa petits.
Amb les mostres de l’aigua de mar, de moment tenim poques dificultats,
tot va com estava previst. En canvi, els companys que han d’agafar
mostres a les illes, i els del robot submarí, sí que s’estan trobant que
els perills de la mar o de les costes abruptes els impedeixen de fer tot
el que voldrien.
Al bloc vaig explicant com van les coses, què podem fer i què no. Seguiu
connectats!
Hola sóc el Karam tinc 7 anys, i em sembla molt interessant la vostra investigació. Una cosa… veig que i viuen animals però… hi viuen persones? Quants anys he de tenir per a anar a treballar amb vosaltres? Perquè jo també vull ser cientific. Molta sort!!!!
Hola Karam! Doncs no, a l’Antàrtida no hi viu ningú permanentment. Els científics s’hi solen estar entre 1 mes i 5 mesos, i en algunes bases
s’arriben a quedar fins a 1 any i mig. Fa temps hi van haver bases xilenes i argentines on vivien famílies i hi havia escola, hospital, bar, cinema. Fins i tot hi havia nascut alguna criatura.
Les famílies s’hi passaven 1 any o 2. Però em sembla que ara això ja no es fa.
Com m’agrada que vulguis ser científic! Primer et caldrà acabar la primària, després l’ESO i el batxillerat o cicles formatius. Llavors hauràs d’estudiar una carrera científica a la universitat… i, quan l’acabis, si vols ser científic, podràs començar a ser-ho tot fent un doctorat. Això vol dir tenir uns 22 o 23 anys, per començar. Sembla molt
lluny però no et pensis, passen volant!
Moltes gràcies i molta sort a tu també!
Rafel
Hola Rafel
Que tal ahí abajo?
Nosaltres estem bé com et va al vaixell? Esperem que bé…
Una cosa, hem llegit que has penjat fotos del plankton de la teva investigació, però no les hem pogut trobar, quan puguis, podríes dir-nos on són?
Gràcies
Hola! Amb el missatge 9 vam penjar fotos fetes al microscopi. Hi trobareu el fitoplàncton més comú d’aquestes aigües, i un ciliat que menja fitoplàncton i bacteris.
Tot bé; he superat una tendinitis amb l’ajuda del metge
Bona tarda,
Per fi hem vist les fotos que ens vas dir, són molt interessants i sobretot con es pot observar la forma de joies del fitoplàncton. És sorprenent que en un mateix habitat hi hagi vida de mida tan petita havent-hi altres especies molt més grans, com podríem dir el fitoplàncton i les balenes. Això ens fa pensar en la diversitat que te el nostre planeta, i que cal conservar i cuidar.
Voldríem recordar-te la possibilitat de contactar amb tu el final de l’expedició, hi hauria possibilitat? Caldria tenir present la diferencia horària, ja ens diràs…
Tenim una sorpresa per tu!! Hem sortit a la portada de la Vanguardia virtual del dia 15 de febrer a les 12:59. T’adjuntem l’enllaç perquè puguis gaudir amb tota la expedició.
http://www.lavanguardia.com/natural/20170215/4246546660/navegacion-antartida-escuela-betaniapatmos.html
Ens veiem properament!
Una abraçada
Hola! Doncs sí, els ecosistemes són així: organitzacions d’éssers vius de mides i funcionament molt diferent, cadascú fent la seva funció i tots interrelacionats. Per això, quan ens diuen que no hem de fer malbé alguna part de l’ecosistema, o perjudicar una espècie concreta, és important que ho respectem, perquè aquella és una peça fonamental d’una maquinària més gran.
Per contactar, ho podem fer per telèfon (satèl•lit Iridium). Us he de trucar jo; per tant, cal que em digueu quin dia i hora us va millor. Ens hem d’espavilar, que ja queden pocs dies!
Sí, ja m’ha arribat, això de La Vanguardia! No puc accedir al enllaç però m’han enviat còpia del text. Enhorabona!
Rafel